Vaig anar per feina a la Sierra de Cazorla, allí admirant els camps verds plens d’oliveres i acompanyada per una música del poema de Machado, vaig evocar el dolç record de la meva «Yaya Leonor» . Una dona que va viura la pobresa dels «hornilleros» mal vivin en una casa freda i en una quasi extrema pobresa. Dona forta que en un moment va ser valenta per prendre la decisió de deixar aquella freda verdor per venir a Barcelona. Gràcies yaya, tu dabem a tu el que ara som. Reposa en pau.