Tenia 5 anys, com a molt 6, pujada a una cadira a la cuina de casa dels avis, amb l’ajuda de la meva tia Teresita que era cega, amasant amb les meves manetes i fent rodelles que un cop enfornades sortiren unes saboroses «rosquilles» que tota la família va aplaudir complaguda. Va ser la meva iniciació a la gran afició per la cuina que m’ha acompanyat durant la vida tant en moments feliços com també en els mes dolorosos.